Les telecomunicacions entren a les empreses amb intenció de quedar-se i amb voluntat de ser una eina necessària, vertebral de l’activitat de l’empresa. És freqüent que un sistema de telecomunicacions, i no importa massa de quina tecnologia (wifi, telefonia, vídeo conferència, un enllaç de ràdio, o una xarxa de fibra òptica) s’instal·lin en fase de proves, com una nova experiència, amb l’objectiu d’arribar a conèixer la seva utilitat, i en poques setmanes, o mesos, passi a ser quelcom necessari, i formi part de les infraestructures bàsiques de l’empresa, igual de necessàries com el subministrament d’electricitat, o l’aigua.
Arribat a aquest punt és necessari assegurar el funcionament sense interrupcions del sistema. Una aturada del sistema afecta la productivitat de l’organització, amb uns costos directes de substitució i reposició del servei, i uns costos indirectes per pèrdua d’oportunitat. Posem per cas, què val estar una jornada laboral sencera sense servei de telefonia? Quina despesa extra suposa substituir el servei de telefonia, i quantes oportunitats comercials i comandes es poden perdre en un dia sense servei telefònic?
L’assegurament de la continuïtat del servei comença en el procés de compra, primer escollint un disseny que compleixi els requeriments del projecte, utilitzi la tecnologia adequada, amb el preu just; després triant materials de qualitat, de fabricants reconeguts que comprometen la seva marca en cada producte subministrat; i finalment amb l’elecció de l’empresa de serveis encarregada de posar en marxa el sistema. L’instal·lador és el responsable d’implementar el sistema en tota la seva capacitat, configurar-ho adequadament, fer les proves de funcionament, i realitzar la necessària formació de l’usuari. En les seves mans està en bona part l’èxit del projecte.
I un cop instal·lat s’ha de contractar el servei de manteniment necessari, d’acord als requisits de continuïtat. Si el sistema és perifèric, com pot ser unes càmeres en la zona de producció instal·lades amb motius més aviat dissuasius, amb la garantia del fabricant, i la garantia d’instal·lació és suficient. Però si el sistema està al cor de l’organització, com és el sistema de telefonia, un enllaç de fibra entre oficines i la planta de producció, o els switchs del CPD, la garantia no és suficient. La garantia del fabricant, al contrari que el manteniment, no ens assegura de disposar d’equips de substitució o peces de recanvi en un termini concret. La garantia de la instal·lació, al contrari que el manteniment, no compromet a l’empresa de serveis a disposar de recursos humans i tècnics per oferir un temps de resposta que l’avaria necessiti. Amb la garantia, i sense manteniment, posem la continuïtat del servei en mans de l’atzar, i la bona voluntat de les persones.
Telex ofereix manteniment de sistemes de telecomunicacions, instal·lat o no per nosaltres, amb temps de resposta de quatre hores o menor, horari laboral o festiu, amb o sense reposició avançada d’equips, i opció de manteniment preventiu, i sempre amb l’objectiu final de maximitzar el temps de servei del sistema, evitant la possibilitat d’avaries, i reduint el temps d’aturada en cas d’interrupció. Els responsables d’IT han de triar entre la tranquil·litat del manteniment, o la valentia de la garantia.
